Feia més de quinze anys que no escalava amb en Carles després d'haver-ne vist de tots colors durant deu.
Em va portar a Gelida i em va demostrar que durant aquest quince anys no havia perdut la forma ni el seny; jo, amb el meu recent retrobament amb les parets, vaig suar, renegar i patir les vies "fàcils" de Gelida, però també és veritat que tot plegat em va fer sentir molt bé.
La meteorologia no va ser del condescendent, però ens va permetre fer cinc vies i fer una cerveseta amb en Carles i els seus abans d'anar a dinar a casa amb les meves filles.
Conclusió:
Haig d'enfortir braços, però sobretot les espatlles. Veurem.....
diumenge, 17 de juny del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
